Reviure temps mort*

I ara que m'afanyo a acabar un dossier molt ple de no massa gran cosa m'adono que, a efectes pràctics, la tarda dels teus números i les meves lletres va estar una mica massa plena de pitis i breaks. Però què vols que t'hi digui? Asseure'm a les cadires mig enfangades per la pluja de la nit anterior i jugar a fer cercles de fum, apostes sobre el noi que cada tarda pren el sol a la placeta de l'olivera i simular assaborir els cafès que ni tu ni jo no fem m'agrada força més. Ara només falta que jo demà no faci tard i a tu et surti de perles.

I en acabat, deixar-nos perdre una estona...