dijous, 23 de setembre de 2010

des d'orient fins occident

Reenamorar-se dos anys després, enyorar-lo passat mig any i recuperar-nos tres mesos més tard i, també, tres mesos massa tard. Arriscar-ho tot a una carta, tenir un cop de sort, tornar-hi, i acabar amb unes taules poc definides, gens equitatives. Substituir la pantalla negra del fons per paret blanca, gèlida, siberiana i una platea de seients encoixinats per cadires de rodes. Barrejar quan se vol separar, errar quan es vol aprendree i sobreviure quan l'ofec està a punt de vèncer. Fingir i recomposar-se, desmuntar-se i alliberar-se. Anhelar.

divendres, 30 d’abril de 2010

tria la teva història

És saber-se reubicar i, amb capses d'estampats varis, col·locar cada neguit al seu lloc. És revalorar l'entorn en els seus 360º i renéixer amb una maduixa o una llibreta nova de trinca. És recaure en el post obsolet escrit a mitges i reconsiderar-ne totes les possibilitats. És recolzar-se en el que ve i ve de gust i aprendre a no repetir els mateixos errors. És el que vindria a ser remuntar sense haver-se d'enfrontar a 9 homes dins d'una àera preparats per destrossar il·lusions.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Tramuntàrem la carena

Complir amb aquelles autopromeses no escrites. Prova-ho i mirar de superar la mediocritat que massa cops tira enrere. Repassar el thinks to do – to write i resignar-se a no poder esborrar cap entrada. Optar per parlar de les flors noves del balcó. Descartar-ne la idea. Mirar de transcriure el clímax, ruboritzar-se, i saber-se incapaç de no arribar a la subtilesa adequada. Enyorar l’N5 i la poesia. Sentir-se mussa i remuntar-se a 1939. Vanagloriar els amics i descarregar-se de prejudicis en una nit gens freda per ser abril.