Botànica*

Ara és allò que m’agafo i m’assec al costat del llit i veig que la minúscula habitació és plena de tot el que ara no hi hauria de ser: d’una enyorança mal portada, de bitllets de trens que aquestes hores ja no passen per endinsar-me i retrobar-te i seria plena dels pètals de la teva rosa si no hagués decidit capgirar-la d’hora per poder-la assecar com és degut. I penso que aquesta sensació m’angoixa i que dormir sobre un llit de cactus no faria tan mal com veure esferes i tu darrere d’elles arreu on vaig.

Reviure temps mort*

I ara que m'afanyo a acabar un dossier molt ple de no massa gran cosa m'adono que, a efectes pràctics, la tarda dels teus números i les meves lletres va estar una mica massa plena de pitis i breaks. Però què vols que t'hi digui? Asseure'm a les cadires mig enfangades per la pluja de la nit anterior i jugar a fer cercles de fum, apostes sobre el noi que cada tarda pren el sol a la placeta de l'olivera i simular assaborir els cafès que ni tu ni jo no fem m'agrada força més. Ara només falta que jo demà no faci tard i a tu et surti de perles.

I en acabat, deixar-nos perdre una estona...

Nit freda per ser abril*

He arribat a casa abans de migdia i, per mi, que a les galtes encara hi tenia les marques del nòrdic de taronges. He posat la roba bruta al quartet de fer bugada, l’abric de no dur al Camp Nou a l’armari i el tercer capítol de la primera temporada de Lost a carregar-se. Què voleu que us hi digui? Potser una mica a deshora però ahir vam afegir una altra addicció a la nostra llista de debilitats. Sort, però, que la primera posició és inamovible.
Ah! I unes hores abans jo havia dit sala tallers i ell havia dit que vale.