Enfosquir*

Estava convençuda que les fulles taronges i vermelles que encatifaven carrers i camins durarien més i que podria dedicar-me una tarda sencera a fotografiar-les del tord i del dret. Avui m’he adonat que els tons que m’embadalien estan convertint-se, a una velocitat vertiginosament trista, en mediocres marrons i comuns ocres. A més, i per si no això no fos prou, en cas que les fulles conservessin el pigment rogenc ja no podria fotografiar-les durant tota una tarda: a les cinc ja és negra nit, i fins avui no hi he reparat.

El més bonic, però, és sortir de la biblioteca a les set, impregnar-te d’aire fred amb olor de terra mullada, entrellucar el persistent xim-xim entre la claror dels fanals del parc del davant i, presumint de companyia, saber que encara et queda gairebé la meitat del teu dia.