I que no és trist que només funcioni a base de cops? Tu potser sí que has tornat, però ha estat (re)tenir-te i musses i inspiració i moments de modesta lucidesa carrer avall i si t’hem vist no ens enrecordem. Aquesta tarda tinc la sensació que si ja no és per plorar ja no sé abocar res en aquest racó de l’internet global i la meva intranet particular.
Abans que desesperar-me prefereixo pensar que deu ser que tot és tan fantàstic, super guapo, tan tan màgic que la meva suposada manya amb les paraules queda curta per descriure-ho i compartir-ho.
Perdonin la immodèstia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada