Més d’un cop, quan jo pujava a l’ascensor amb el gorro bourdeaus i afrancesat i una mica empolsimada de blanc i gelada, tu ja eres a dins i més enllà d’un somriure i un hi! no intercanviàvem res més. Ahir però, et vas situar a Montpellier (oh!) i em vas explicar que com a futur psicòleg social no acabes de creure en aquests tests que a mi tant m’agraden. Vam compartir, després de l’aigua inici del nosaltres, una jule øl i una xixa. I sí que teníem un cobrellit perfecte i unes ganes de compartir-nos prou evidents, però les altres quinze persones que hi havia a l’habitació de 10 metres quadrats van fer que, enlloc de desbotonar-te, et cordés el botó d’una camisa sensualment fosca.
Au revoir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada