Sí, és demà, però què voleu que us digui? Em fa mandra, i molta. I en lloc de repassar ubestemt former o entallers og flertaller prefereixo començar a enyorar-vos abans de marxar. I obro calaixos i carpetes i remeno tots aquells .jpg .tiff .mpg .etc que he anant acumulant aquests cinc mesos i començo a esboçar-ne l'storyboard del video resum-emotiu-llagrimeta fàcil que quedarà per la posteritat. I la (mala) consciència retorna i faig una mirada als adjektiv i als adverb però ja hi tornem a ser amb les visites a hores intempestives. I aquest cop qui veniu sou vosaltres, tots els qui en menys de vint dies us hauré tornat a abraçar i sentir i gaudir i tot serà una mica com fa un any però no del tot. Potser us posareu una mica gelosos perquè veureu com dins del meu cor (sona música de violins i melodies pasteleres; una mica rollo Jeannette) teniu nous veïns i com potser a partir d’ara estareu més estrets, però què puc fer-hi? Ni us trec ni us substitueixo; només us apilono. I ara toca repassar els uregelmessige verbs i veig que no en tinc ni idea i desdono la idea de preocupar-me i opto, inconscientment, per recordar escenes que no adjectivaré perquè la vida privada també s’ha de preservar.
I finalment m’adono que vale, que sí, que aprendre alguna cosa de norsk està bé però el que realment mola és tot el que ha comportat pujar amunt, amunt, amunt; tan amunt que a estones, sentint-nos tan estrelles, hem estat a punt d’acaronar la lluna. Direm que ha estat fantàstic.
Periodista i escriptor
Fa 5 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada