dimecres, 12 de novembre del 2008

Liebe*

És rossa, cabell llis i ulls clars. Pestanyes amb una mica de rimmel, mocador negre sobre coll pàl·lid i dues xapes al pit. Seu al terra, entre la tauleta de fusta i cobrellit de colors lilosos i bourdeaus. Està abocada en cos i ment al llibret de color roig que prepara per a ell. Disset melodies pels seus primers dos anys. Que sigui twenty four for seven expressiva no treu encant al moment que aixeca els ulls i, després de preguntar-li si creu que és l’home de la seva vida, somriu i reconeix amb “yes, definetly”. Les paraules escrites amb amor sempre sonen més belles; potser és per això que quan m’ha llegit el text de la portada fins i tot l’alemany m’ha semblat una llengua melòdica.